MODEST CUIXART
[1925 - 2025]
CUIXART EN EL TEMPS_
UN TRÀNSIT PER LA SEVA OBRA
20 nov 2025 - 30 març, 2026
FULL DE SALA
CAT
Fa just cent anys va néixer Modest Cuixart. Amb aquest motiu, se’ns ofereix aquest recull d’obres de singular rellevància que gairebé abasten tota la trajectòria de l’artista, algunes mai exposades anteriorment.
El recorregut s’inicia amb l’obra sobre paper, sempre d’una expressivitat àgil i potent, que ens introdueixen a l’època de Dau al set, amarada del misteri i la màgia d’aquell pioner moviment avantguardista de la postguerra espanyola.
Unes aquarel·les de delicat lirisme abstracte donen pas als collages dels anys seixanta, on s’inicia la preocupació per la condició humana, influïda per Bertold Brecht, que esclataria en la sèrie de les nines cremades (Nins sense nom), un clam contra la violència exercida contra víctimes innocents.
L’enorme obra informalista de 1961 il·lustra un moment en que els seus cèlebres dripping que l’elevaren a al cim de l’èxit internacional —especialment la Biennal de Sao Paulo 1959—,cedeixen en favor d’un creixent sentit de l’espai. En el millor moment de triomf, Cuixart decidí abandonar l’informalisme, que considera esgotat, i s’avança quasi una dècada a les corrents neofiguratives amb un llenguatge intel·lectualista que va triomfar a Nova York —d’on procedeixen aquestes obres—, on la línia, el signe i els símbols s’enfronten a la matèria en insòlita sintaxi.
Quan presenta aquesta sèrie a Barcelona, inclou elements subtilment escabrosos, un revulsiu massa enèrgic en ple franquisme que li comportà el rebuig d’alguna crítica. També treballà des de la màxima expressivitat humanista amb l’objecte i l’assemblatge i va fer obres tridimensionals com aquesta curiosa No pipa.
Els atacs que va rebre per anar a contracorrent motivaren el seu trasllat al Baix Empordà, on, als anys setanta, reflecteix la seva angoixa a través d’una figuració barroca, plena de deliris i espectres, mentre s’endinsa en l’hedonisme.
Ja als vuitanta, decideix revelar els vicis ocults i banalitats de certa societat des de la pròpia decadència, amb obres d’estrident cromatisme i d’altres, amargues i fosques, sorgides del dol per un gran amic. Superada aquesta fase, finalment la seva obra donaria en els noranta, una redescoberta del seus millors encerts a través d’una inèdita incursió íntima i vivencial en la natura recòndita.
Se’ns revela en aquesta mostra un trànsit artístic i existencial: el d’un artista empès per una constant inquietud creativa basada en un irrenunciable sentit de la llibertat. Obres fruit de l’autenticitat, de la seva íntima i perspicaç visió de l’univers i de la condició humana. Obres d’un artista que cal reivindicar.
RAQUEL MEDINA DE VARGAS
PhD in Art History and art critic for ACCA-AICA
ENG
Exactly one hundred years ago, Modest Cuixart was born. On this occasion, we are presented with this selection of works of exceptional significance, spanning almost the artist’s entire career, some of them never exhibited before.
The journey begins with works on paper, always characterized by agile and powerful expressiveness, introducing us to the Dau al Set period, imbued with the mystery and magic of that pioneering postwar avant-garde movement in Spain.
Delicately lyrical abstract watercolors give way to the collages of the 1960s, where concern for the human condition emerges, influenced by Bertolt Brecht, which would culminate in the series of burnt dolls (Nins sense nom), a cry against the violence inflicted upon innocent victims.
The vast informalist work of 1961 illustrates a moment in which his celebrated drippings, which had elevated him to the peak of international success —especially at the 1959 São Paulo Biennial—, gave way to a growing sense of space. At the height of his triumph, Cuixart decided to abandon informalism, which he considered exhausted, and anticipated the neo-figurative currents by nearly a decade with an intellectualized language that triumphed in New York —from where these works originate—, where line, sign, and symbols confront matter in an unusual syntax.
When presenting this series in Barcelona, he included subtly unsettling elements, a too vigorous shock in the heart of Francoism, which earned him some critical rejection. He also worked from the utmost humanist expressiveness with object and assemblage, and created three-dimensional works such as this curious No pipa.
The attacks he faced for going against the current prompted his move to the Baix Empordà, where, in the 1970s, he reflected his anguish through baroque figuration, full of deliriums and specters, while exploring hedonism.
By the 1980s, he chose to reveal the hidden vices and banalities of certain social circles from within decadence itself, producing works of striking chromatic intensity as well as others, bitter and dark, born of mourning a close friend. Once this phase was overcome, his work in the 1990s culminated in a rediscovery of his finest achievements through an unprecedented intimate and experiential engagement with secluded nature.
This exhibition reveals an artistic and existential journey: that of an artist driven by constant creative restlessness rooted in an unwavering sense of freedom. Works born of authenticity, from his intimate and perceptive vision of the universe and the human condition. Works of an artist whose significance deserves recognition.
RAQUEL MEDINA DE VARGAS
Doctora en Història de l’Art i crítica de l’ACCA-AICA
ESP
Hace justo cien años nació Modest Cuixart. Con este motivo, se nos ofrece este compendio de obras de singular relevancia que abarcan casi toda la trayectoria del artista, algunas nunca antes expuestas.
El recorrido comienza con la obra sobre papel, siempre de una expresividad ágil y potente, que nos introduce en la época de Dau al Set, impregnada del misterio y la magia de aquel pionero movimiento vanguardista de la posguerra española.
Unas acuarelas de delicado lirismo abstracto dan paso a los collages de los años sesenta, donde surge la preocupación por la condición humana, influida por Bertolt Brecht, que estallaría en la serie de las muñecas quemadas (Nins sense nom), un clamor contra la violencia ejercida sobre víctimas inocentes.
La enorme obra informalista de 1961 ilustra un momento en que sus célebres dripping, que lo elevaron a la cima del éxito internacional —especialmente en la Bienal de São Paulo 1959—, ceden en favor de un creciente sentido del espacio. En el mejor momento de triunfo, Cuixart decidió abandonar el informalismo, que consideraba agotado, y se adelanta casi una década a las corrientes neofigurativas con un lenguaje intelectualista que triunfó en Nueva York —de donde proceden estas obras—, donde la línea, el signo y los símbolos se enfrentan a la materia en insólita sintaxis.
Cuando presenta esta serie en Barcelona, incluye elementos sutilmente escabrosos, un revulsivo demasiado enérgico en pleno franquismo que le acarreó el rechazo de cierta crítica. También trabajó desde la máxima expresividad humanista con el objeto y el ensamblaje, y realizó obras tridimensionales como esta curiosa No pipa.
Los ataques que recibió por ir contracorriente motivaron su traslado al Baix Empordà, donde, en los años setenta, refleja su angustia a través de una figuración barroca, llena de delirios y espectros, mientras se adentra en el hedonismo.
Ya en los ochenta, decide revelar los vicios ocultos y banalidades de cierta sociedad desde la propia decadencia, con obras de estridente cromatismo y otras, amargas y oscuras, surgidas del duelo por un gran amigo. Superada esta fase, finalmente su obra desemboca en los noventa en un redescubrimiento de sus mejores aciertos a través de una inédita incursión íntima y vivencial en la naturaleza recóndita.
Se nos revela en esta muestra un tránsito artístico y existencial: el de un artista impulsado por una constante inquietud creativa basada en un irrenunciable sentido de la libertad. Obras fruto de la autenticidad, de su íntima y perspicaz visión del universo y de la condición humana. Obras de un artista que merece ser reivindicado.
