ENG

1925 Born in Barcelona on November 2, son of Joan Cuixart and Maria Tàpies.

1940-42 His father dies. Begins painting and drawing. Starts a friendship with René Metràs in Sant Celoni. Following family tradition, he enrolls in the Faculty of Medicine; two years later he abandons his studies to dedicate himself fully to painting.

1947 Creates collages using remnants of the Spanish Civil War.

1948 Exhibits at the Salón de Octubre. Founds the magazine Dau al Set with Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Arnau Puig, and Joan-Josep Tharrats, a legendary group that, from a position of protest and avant-garde, shook the postwar Spanish art scene. Meets Juan Eduardo Cirlot, collaborator of the magazine and excellent analyst of his work, and the poet and critic Rafael Santos Torroella.

1949 Group visits Joan Miró. Produces monotypes and experimental etchings at Enric Tormo’s studio and collaborates on the organization of the First Week of Art at the Altamira School with Mathias Goeritz. Contacts critic Sebastià Gasch and befriends Cesáreo Rodríguez-Aguilera and João Cabral de Melo, among others. Participates in the II Salón de Octubre and an exhibition organized by Cobalto 49. Exhibits with Ponç and Tàpies at the Institut Français, which awards them a scholarship to go to Paris.

1950 Invited by Eugeni d’Ors, participates in the VII Salón de los Once in Madrid, alongside Salvador Dalí, Joan Miró, Joaquim Torres García, Jorge Oteiza, Joan Ponç, and Antoni Tàpies. Actively participates in the II Week of Art discussions in Santillana del Mar, meeting Willy Baumeister and Eduardo Westerdahl. Moves to Paris in December with his cousin Antoni Tàpies.

1951-53 Dau al Set exhibition at Sala Caralt. Travels across several European countries from Paris. Facing difficulty surviving in the French capital, moves to Lyon, a city that marks the transition from the magical “daualsetian” style to material informalisme. Marries Mariona Goday Barba; they have three children: Marc, Judit, and Noemí. Participates in the collective exhibition Arte Fantástico at Clan Gallery in Madrid, organized by Antonio Saura.

1955 Participates in the creation of the ephemeral group Taüll and holds his first solo exhibition in Barcelona at Galerías Layetanas, along with a retrospective (1946–55) at the Mataró Museum. Critic Alexandre Cirici Pellicer discovers his work and thereafter follows it devotedly, recognizing him as a true innovator of international informalisme.

1956 Engages with the avant-garde scenes of Paris and Lyon, exhibiting at poet Marcel Michaud’s gallery. Critic Jean-Jacques Lerrant shows interest in his work. Meets Roger Planchon, Jean Aster, and Gisèle Tavet, and discovers Bertolt Brecht’s work. Michaud introduces him to Parisian gallerist René Drouin, who represents him.

1957-58 Invited to the I Salón de Mayo in Barcelona. Presents his Heteroplastic Constructions (Galería Jardín, Barcelona), incorporating tubes, cables, and other materials into the canvas. Receives the Torres García Prize. Returns to Paris, holding a solo exhibition at Galerie René Drouin. Visits Picasso with Leopoldo Pomés and Pere Portabella. Participates in the XXIX Venice Biennale and the Pittsburgh Bicentennial International Exhibition of Contemporary Painting and Sculpture at the Carnegie Institute. Juan Eduardo Cirlot dedicates a monograph to him, naming his work “transinformalism.” Begins a period of intense national and international exhibition activity.

1959 Achieves major international recognition with the First International Painting Prize at the V São Paulo Biennale (Francis Bacon and Alberto Burri finalists) and the Gold Medal of the Lausanne Abstract Painting Prize. Participates in Documenta, Kassel, and Treize peintres espagnols at the Musée des Arts Décoratifs, Paris.

1960-61 Exhibits in avant-garde shows at the Guggenheim, New York; Tate Gallery, London; and MoMA, Washington. Solo exhibition at Bonino Gallery, Buenos Aires. René Drouin presents a show at Théâtre des Champs Élysées, Paris, dedicated to Brecht’s characters and themes.

1962 Exhibits Sept personnages d’exorcisme at Galerie René Drouin. Participates in Antagonismes (Musée des Arts Décoratifs, Paris) and Modern Spanish Painting (Tate Gallery, London).

1963 Gains attention with the series Nameless Children (with destroyed dolls) at René Metràs Gallery. Also presents three-dimensional works based on assemblages. Participates in exhibitions at the Guggenheim and UNESCO. Exhibits at Le Dessin in Paris alongside Appel, Ernst, Fautrier, Giacometti, Rauschenberg, Tobey, Miró, and Picasso. Collaborates on theater and dance sets and costumes.

1964 Homage exhibition to Brecht at René Metràs Gallery, banned by the Franco regime. Solo show at Bonino Gallery, New York, marking a turn toward figurative works with organic and symbolic accents.

1966 Break with informalisme evident in Realisme pictòric actual (Galería René Metràs), curated by Arnau Puig. Declines to represent Spain at the Venice Biennale. Designs stage sets for Fando et Lis (Arrabal) and Antigone (BMP).

1967-68 Publishes Rostros de Arkaim and designs posters for music premieres. Participates in The Art of Organic Formsat the Smithsonian Museum, Washington, pioneering the dialogue between art and science.

1970-71 Participates in the Basel International Art Fair. Settles in Palafrugell with Victòria Pujoldevall, with whom he has a son, Joan. Meets Josep Pla. Begins a lyrical and baroque figurative period lasting into the 1980s.

1972-76 Exhibitions in Madrid, Basel, Barcelona, and Madrid (Retrospective 1945–75).

1977-78 Publication of the book Cuixart by José Manuel Caballero Bonald, prologue by Baltasar Porcel. Retrospective and book presentation at René Metràs Gallery.

1980-82 Exhibitions in Caracas, Canary Islands, Paris, and Lyon. Participates in a traveling exhibition at U.S. and Canadian universities.

1983-84 Receives Creu de Sant Jordi and Clau d’Or of Barcelona. Also awarded the Order of Isabella the Catholic. Exhibitions in Mexico and Miami.

1986-88 Ceramic exhibitions at MEAC. Retrospectives in Barcelona, Kobe, and Tokyo. Presents his morphics, constructivist structures recalling his 1956 heteroplastic objects.

1989 Participates in Goya and the Painters of Barcelona in Kobe. After an expressionist period following Ramon de Batlle’s death, returns to abstraction and begins a cycle marked by introspection in nature.

1990-92 Exhibitions in Andorra, New York, San Francisco, Strasbourg, Vienna, Osaka, and Tokyo. Retrospective at Palau Robert (1941–1991). Participates in Expo Sevilla and various group exhibitions.

1993-98 Traveling exhibition Cuixart. Recent works and retrospectives in Perpignan, Girona, and Madrid (70th anniversary). Participates in the 50th anniversary of Dau al Set (Centre d’Art Santa Mònica and MACBA). Cuixart Foundation established in Palafrugell.

1999 Receives the Gold Medal of Merit in Fine Arts from the Ministry of Culture.

2000-02 Retrospectives in Mataró, Granada, Almería, and Salou. Inauguration of Plaça Modest Cuixart and Taller Cuixart BCN, headquarters of the Foundation in Barcelona.

2003-06 Exhibitions in Barcelona, La Coruña, Le Perthus, Tarragona, Cadaqués, Girona, and Torroella de Montgrí. Gradually reduces painting activity.

2007 Exhibition Cuixart, the Desire for Form at Vila Casas Foundation, Palafrugell. Passes away in Palamós on October 31, just short of his 82nd birthday.

CAT

1925 Neix a Barcelona el 2 de novembre, fill de Joan Cuixart i Maria Tàpies.

1940-42 Mor el seu pare. Primeres pintures i dibuixos. Inici de l’amistat amb René Metràs a Sant Celoni. Seguint la tradició familiar, ingressa a la Facultat de Medicina; dos anys més tard abandona els estudis per dedicar-se plenament a la pintura.

1947 Realitza collage amb restes de la Guerra Civil.

1948 Exposa al Saló d’Octubre. Funda la revista Dau al Set amb Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Arnau Puig i Joan- Josep arrats, grup mític que, des d’una posició protestatària i d’avantguarda, va sacsejar l’erm panorama artístic de la postguerra espanyola. Aquest mateix any coneix Juan Eduardo Cirlot —col·laborador de la revista i excel·lent analista de la seva obra— i també el poeta i crític Rafael Santos Torroella.

1949 Visita del grup a Joan Miró. Realitza monotips i gravats experimentals al taller d’Enric Tormo i col·labora en la gestació de la Primera Setmana de l’Art de l’Escola d’Altamira amb Mathias Goeritz. Contacta amb el crític Sebastià Gasch i fa amistat amb Cesáreo Rodríguez-Aguilera i João Cabral de Melo, entre d’altres. Participa en el II Saló d’Octubre i en una mostra organitzada per Cobalto 49. Exposa amb Ponç i Tàpies a l’Institut Francès, que els concedeix una beca per anar a París.

1950 Convidat per Eugeni d’Ors, participa al VII Saló dels Onze a Madrid, juntament amb Salvador Dalí, Joan Miró, Joaquim Torres García, Jorge de Oteiza, Joan Ponç i Antoni Tàpies. Participa activament en els col·loquis de la II Setmana de l’Art a Santillana del Mar, on entra en contacte amb Willy Baumeister i Eduardo Westerdahl. Al desembre es trasllada a París amb el seu cosí Antoni Tàpies.

1951-53 Exposició de Dau al Set a la Sala Caralt. Des de París viatja per diversos països europeus. Davant la dificultat per subsistir a la capital francesa, es trasllada a Lió, ciutat que marcarà el pas del màgic “daualsetià” a l’informalisme matèric. Es casa amb Mariona Goday Barba, amb qui tindrà tres fills: Marc, Judit i Noemí. Participa a l’exposició col·lectiva Arte Fantástico a la galeria Clan de Madrid, organitzada per Antonio Saura.

1955 Participa en la creació del grup efímer Taüll i realitza la seva primera exposició individual a Barcelona, a les Galeries Layetanas, a més d’una retrospectiva (1946–55) al Museu de Mataró. El crític Alexandre Cirici Pellicer coneix la seva obra i des d’aleshores l’atén amb devoció, considerant-lo el veritable renovador de l’informalisme a escala internacional.

1956 S’endinsa en l’ambient avantguardista de París i de Lió, on exposa a la galeria del poeta Marcel Michaud. El crític Jean- Jacques Lerrant s’interessa per la seva obra. Contacta amb Roger Planchon, Jean Aster i Gisèle Tavet, i descobreix l’obra de Bertolt Brecht. Michaud el presenta al galerista parisenc René Drouin, que el representa.

1957-58 És convidat al I Saló de Maig de Barcelona. Presenta les seves Construccions heteroplàstiques (Galeria Jardín, Barcelona), que incorporen tubs, cables i altres materials a la tela. Rep el Premi Torres García. Torna a París, on exposa individualment a la Galerie René Drouin. Visita Picasso amb Leopoldo Pomés i Pere Portabella. Participa a la XXIX Biennal de Venècia i a la Pittsburgh Bicentennial International Exhibition of Contemporary Painting and Sculpture del Carnegie Institute. Juan Eduardo Cirlot li dedica una monografia i anomena la seva obra “transinformalisme”. S’inicia una etapa d’intensa activitat expositiva nacional i internacional.

1959 Aconsegueix el màxim reconeixement internacional amb el Primer Premi Internacional de Pintura de la V Biennal de São Paulo (Francis Bacon i Alberto Burri, finalistes) i la Medalla d’Or del Premi de Pintura Abstracta de Lausana. Participa a Documenta de Kassel i a Treize peintres espagnols del Musée des Arts Décoratifs de París.

1960-61 Participa en exposicions d’avantguarda al Guggenheim de Nova York, la Tate Gallery de Londres i el MoMA de Washington. Exposició individual a la galeria Bonino de Buenos Aires. René Drouin presenta una mostra seva al Théâtre des Champs Élysées de París, dedicada a personatges i temes de Brecht.

1962 Exposa Sept personnages d’exorcisme a la Galerie René Drouin. Participa a Antagonismes (Musée des Arts Décoratifs, París) i Modern Spanish Painting (Tate Gallery, Londres).

1963 Impacte amb la sèrie Nens sense nom (amb nines destrossades), exposada a la galeria René Metràs. També presenta obres tridimensionals basades en assemblatges d’objectes. Participa a mostres del Guggenheim i la UNESCO. Exposa a Le Dessin a París amb Appel, Ernst, Fautrier, Giacometti, Rauschenberg, Tobey, Miró i Picasso. Col·labora en escenografies i vestuari per a teatre i dansa.

1964 Exposició-homenatge a Brecht a la galeria René Metràs, prohibida pel règim franquista. Mostra individual a la galeria Bonino de Nova York, iniciant un gir cap a la figuració d’accent orgànic i simbòlic.

1966 La ruptura amb l’informalisme es fa evident a Realisme pictòric actual (Galeria René Metràs), comissariada per Arnau Puig. Rebutja representar Espanya a la Biennal de Venècia. Dissenya escenografies per a Fando et Lis (Arrabal) i Antígona (BMP).

1967-68 Publica la carpeta Rostros de Arkaim i realitza cartells per a estrenes musicals. Participa a The Art of Organic Forms al Smithsonian Museum de Washington, pionera en explorar relacions entre art i ciència.

1970-71 Participa al Saló Internacional d’Art de Basilea. S’estableix a Palafrugell amb Victòria Pujoldevall, amb qui tindrà un fill, Joan. Coneix Josep Pla. Inicia una etapa de figuració lírica i barroca que s’estén fins als anys vuitanta.

1972-76 Exposicions a Madrid, Basilea, Barcelona i Madrid (Antològica 1945–75).

1977-78 Publicació del llibre Cuixart per José Manuel Caballero Bonald, amb pròleg de Baltasar Porcel. Antològica i presentació del llibre a la galeria René Metràs.

1980-82 Exposicions a Caracas, Canàries, París i Lió. Participa en una mostra itinerant per universitats d’EUA i Canadà.

1983-84 Rep la Creu de Sant Jordi i la Clau d’Or de Barcelona. Rep també l’Encomienda de l’Orde d’Isabel la Catòlica. Exposicions a Mèxic i Miami.

1986-88 Exposicions de ceràmica al MEAC. Antològiques a Barcelona, Kobe i Tòquio. Exposa els seus mòrfics, estructures constructivistes que remeten als seus objectes heteroplàstics de 1956.

1989 Participa a Goya y los pintores de Barcelona a Kobe. Després d’una etapa expressionista motivada per la mort de Ramon de Batlle, reprèn l’abstracció i inicia un cicle marcat per la introspecció en la natura.

1990-92 Exposicions a Andorra, Nova York, San Francisco, Estrasburg, Viena, Osaka i Tòquio. Antològica al Palau Robert (1941–1991). Participa a l’Expo de Sevilla i a diverses mostres col·lectives.

1993-98 Mostra itinerant Cuixart. Obra recent i retrospectives a Perpinyà, Girona i Madrid (70 aniversari). Participa en els actes del 50è aniversari de Dau al Set (Centre d’Art Santa Mònica i MACBA). Es crea la Fundació Cuixart a Palafrugell.

1999 Rep la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura.

2000-2002 Exposicions retrospectives a Mataró, Granada, Almeria i Salou. Inauguració de la plaça Modest Cuixart i del Taller Cuixart BCN, seu de la Fundació a Barcelona.

2003-06 Exposicions a Barcelona, La Corunya, Le Perthus, Tarragona, Cadaqués, Girona i Torroella de Montgrí. Redueix progressivament l’activitat pictòrica.

2007 Exposició Cuixart, el desig de la forma a la Fundació Vila Casas de Palafrugell. Mor a Palamós el 31 d’octubre, a punt de fer 82 anys.

ESP

1925 Nace en Barcelona el 2 de noviembre, hijo de Joan Cuixart y Maria Tàpies.

1940-42 Muere su padre. Primeras pinturas y dibujos. Inicio de la amistad con René Metràs en Sant Celoni. Siguiendo la tradición familiar, ingresa en la Facultad de Medicina; dos años después abandona los estudios para dedicarse plenamente a la pintura.

1947 Realiza collages con restos de la Guerra Civil.

1948 Expone en el Salón de Octubre. Funda la revista Dau al Set con Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Arnau Puig y Joan-Josep Tharrats, grupo mítico que, desde una posición de protesta y vanguardia, sacudió el panorama artístico de la posguerra española. Conoce a Juan Eduardo Cirlot, colaborador de la revista y excelente analista de su obra, y al poeta y crítico Rafael Santos Torroella.

1949 Visita del grupo a Joan Miró. Realiza monotipos y grabados experimentales en el taller de Enric Tormo y colabora en la organización de la Primera Semana del Arte de la Escuela de Altamira con Mathias Goeritz. Contacta con el crítico Sebastià Gasch y se hace amigo de Cesáreo Rodríguez-Aguilera y João Cabral de Melo, entre otros. Participa en el II Salón de Octubre y en una muestra organizada por Cobalto 49. Expone con Ponç y Tàpies en el Institut Français, que les concede una beca para ir a París.

1950 Invitado por Eugeni d’Ors, participa en el VII Salón de los Once en Madrid, junto a Salvador Dalí, Joan Miró, Joaquim Torres García, Jorge Oteiza, Joan Ponç y Antoni Tàpies. Participa activamente en los coloquios de la II Semana del Arte en Santillana del Mar, donde entra en contacto con Willy Baumeister y Eduardo Westerdahl. En diciembre se traslada a París con su primo Antoni Tàpies.

1951-53 Exposición de Dau al Set en la Sala Caralt. Viaja por varios países europeos desde París. Ante la dificultad de subsistir en la capital francesa, se traslada a Lyon, ciudad que marcará el paso del mágico “daualsetiano” al informalismo matérico. Se casa con Mariona Goday Barba, con quien tendrá tres hijos: Marc, Judit y Noemí. Participa en la exposición colectiva Arte Fantástico en la galería Clan de Madrid, organizada por Antonio Saura.

1955 Participa en la creación del grupo efímero Taüll y realiza su primera exposición individual en Barcelona, en las Galerías Layetanas, además de una retrospectiva (1946–55) en el Museo de Mataró. El crítico Alexandre Cirici Pellicer conoce su obra y desde entonces la sigue con devoción, considerándolo el verdadero renovador del informalismo a escala internacional.

1956 Se adentra en el ambiente vanguardista de París y Lyon, donde expone en la galería del poeta Marcel Michaud. El crítico Jean-Jacques Lerrant se interesa por su obra. Contacta con Roger Planchon, Jean Aster y Gisèle Tavet, y descubre la obra de Bertolt Brecht. Michaud lo presenta al galerista parisino René Drouin, que lo representa.

1957-58 Invitado al I Salón de Mayo de Barcelona. Presenta sus Construcciones heteroplásticas (Galería Jardín, Barcelona), que incorporan tubos, cables y otros materiales en el lienzo. Recibe el Premio Torres García. Regresa a París, donde expone individualmente en la Galerie René Drouin. Visita a Picasso con Leopoldo Pomés y Pere Portabella. Participa en la XXIX Bienal de Venecia y en la Pittsburgh Bicentennial International Exhibition of Contemporary Painting and Sculpture del Carnegie Institute. Juan Eduardo Cirlot le dedica una monografía y denomina su obra “transinformalismo”. Comienza una etapa de intensa actividad expositiva nacional e internacional.

1959 Logra el máximo reconocimiento internacional con el Primer Premio Internacional de Pintura de la V Bienal de São Paulo (Francis Bacon y Alberto Burri, finalistas) y la Medalla de Oro del Premio de Pintura Abstracta de Lausana. Participa en Documenta de Kassel y en Treize peintres espagnols del Musée des Arts Décoratifs de París.

1960-61 Participa en exposiciones de vanguardia en el Guggenheim de Nueva York, la Tate Gallery de Londres y el MoMA de Washington. Exposición individual en la galería Bonino de Buenos Aires. René Drouin presenta una muestra suya en el Théâtre des Champs Élysées de París, dedicada a personajes y temas de Brecht.

1962 Expone Sept personnages d’exorcisme en la Galerie René Drouin. Participa en Antagonismes (Musée des Arts Décoratifs, París) y Modern Spanish Painting (Tate Gallery, Londres).

1963 Impacto con la serie Niños sin nombre (con muñecas destrozadas), expuesta en la galería René Metràs. Presenta obras tridimensionales basadas en ensamblajes de objetos. Participa en muestras del Guggenheim y la UNESCO. Expone en Le Dessin en París junto a Appel, Ernst, Fautrier, Giacometti, Rauschenberg, Tobey, Miró y Picasso. Colabora en escenografía y vestuario para teatro y danza.

1964 Exposición-homenaje a Brecht en la galería René Metràs, prohibida por el régimen franquista. Muestra individual en la galería Bonino de Nueva York, iniciando un giro hacia la figuración de acento orgánico y simbólico.

1966 La ruptura con el informalismo se hace evidente en Realisme pictòric actual (Galería René Metràs), comisariada por Arnau Puig. Rechaza representar a España en la Bienal de Venecia. Diseña escenografía para Fando et Lis (Arrabal) y Antígona (BMP).

1967-68 Publica la carpeta Rostros de Arkaim y realiza carteles para estrenos musicales. Participa en The Art of Organic Forms en el Smithsonian Museum de Washington, pionera en explorar relaciones entre arte y ciencia.

1970-71 Participa en el Salón Internacional de Arte de Basilea. Se establece en Palafrugell con Victòria Pujoldevall, con quien tendrá un hijo, Joan. Conoce a Josep Pla. Inicia una etapa de figuración lírica y barroca que se extiende hasta los años ochenta.

1972-76 Exposiciones en Madrid, Basilea, Barcelona y Madrid (Antológica 1945–75).

1977-78 Publicación del libro Cuixart por José Manuel Caballero Bonald, con prólogo de Baltasar Porcel. Antológica y presentación del libro en la galería René Metràs.

1980-82 Exposiciones en Caracas, Canarias, París y Lyon. Participa en una muestra itinerante por universidades de EE. UU. y Canadá.

1983-84 Recibe la Creu de Sant Jordi y la Clau d’Or de Barcelona. También la Encomienda de la Orden de Isabel la Católica. Exposiciones en México y Miami.

1986-88 Exposiciones de cerámica en el MEAC. Antológicas en Barcelona, Kobe y Tokio. Presenta sus mórficos, estructuras constructivistas que remiten a sus objetos heteroplásticos de 1956.

1989 Participa en Goya y los pintores de Barcelona en Kobe. Tras una etapa expresionista motivada por la muerte de Ramon de Batlle, retoma la abstracción e inicia un ciclo marcado por la introspección en la naturaleza.

1990-92 Exposiciones en Andorra, Nueva York, San Francisco, Estrasburgo, Viena, Osaka y Tokio. Antológica en el Palau Robert (1941–1991). Participa en la Expo de Sevilla y en varias muestras colectivas.

1993-98 Muestra itinerante Cuixart. Obras recientes y retrospectivas en Perpiñán, Girona y Madrid (70 aniversario). Participa en los actos del 50º aniversario de Dau al Set (Centre d’Art Santa Mònica y MACBA). Se crea la Fundación Cuixart en Palafrugell.

1999 Recibe la Medalla de Oro al mérito en las Bellas Artes del Ministerio de Cultura.

2000-2002 Exposiciones retrospectivas en Mataró, Granada, Almería y Salou. Inauguración de la plaza Modest Cuixart y del Taller Cuixart BCN, sede de la Fundación en Barcelona.

2003-06 Exposiciones en Barcelona, La Coruña, Le Perthus, Tarragona, Cadaqués, Girona y Torroella de Montgrí. Reduce progresivamente la actividad pictórica.

2007 Exposición Cuixart, el deseo de la forma en la Fundación Vila Casas de Palafrugell. Fallece en Palamós el 31 de octubre, a punto de cumplir 82 años.