ENG

A Catalan artist associated with abstraction and postwar experimental practices, Magda Bolumar’s trajectory is situated within the broader context of the renewal of artistic languages in Catalonia during the second half of the 20th century.

She trained in the studio of Rafael Estrany and at the School of Arts and Crafts in Mataró. In the mid-1950s, she became connected to the circles of Dau al Set and Club 49, positioning herself within an environment of artistic and intellectual experimentation. It is within this context that she began to develop a distinctive artistic language, particularly from the late 1950s onwards.

Her xarpelleres, made from burlap, fibres, and thread, constitute a singular contribution to Informalism. Rather than embracing raw materiality as spontaneous gesture, her work proposes a structured and poetic construction of the surface. These pieces introduce a three-dimensional dimension and are organized through tensions, networks, and geometric structures that evoke organic forms and cosmic configurations.

In 1960, she received an Honourable Mention at the Granollers Painting Prize. In the following decades, she participated in numerous solo and group exhibitions, both nationally and internationally, including 100 artistes dans la ville (Paris, 1970). Her career developed in parallel with that of sculptor Moisés Villèlia, with whom she shared an interest in materials and processes, as well as a close personal and artistic relationship.

In the early 1970s, she moved to Ecuador, where she continued her artistic production. Despite early recognition, her work remained largely outside the main circuits of dissemination, which has led to a recent reassessment of her practice within the broader effort to recover historically under-recognized artists.

Her work is held in public and private collections, including the Museu Nacional d’Art de Catalunya and the Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Her practice encompasses drawing, painting, and textile work, and is defined by a precise articulation of form, colour, and material. Her work is distinguished by the construction of visual universes of an organic and cosmic nature, in which geometry functions as a principle of order and structure.

CAT

Artista catalana vinculada a l’abstracció i a les pràctiques experimentals de la postguerra, la trajectòria de Magda Bolumars’inscriu en el context de renovació dels llenguatges plàstics a Catalunya durant la segona meitat del segle XX.

Formada al taller de Rafael Estrany i a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró, entra en contacte a mitjans dels anys cinquanta amb els cercles de Dau al Set i Club 49, situant-se en un entorn d’experimentació artística i intel·lectual. En aquest context inicia una recerca que la portarà a desenvolupar un llenguatge propi, especialment a partir de finals dels anys cinquanta.

Les seves xarpelleres, elaborades amb arpillera, fibres i fil, constitueixen una aportació singular dins l’informalisme, allunyada de l’ús de la matèria com a gest espontani i orientada cap a una construcció estructurada i poètica de la superfície. Aquestes obres introdueixen una dimensió tridimensional i una organització basada en tensions, xarxes i estructures geomètriques que evoquen formes orgàniques i configuracions còsmiques.

El 1960 rep una menció d’honor al Premi de Pintura de Granollers, i durant les dècades següents participa en diverses exposicions individuals i col·lectives, tant a nivell nacional com internacional, entre les quals destaca 100 artistes dans la ville (París, 1970). La seva trajectòria es desenvolupa en paral·lel a la de Moisés Villèlia, amb qui comparteix una recerca sobre materials i processos, així com una estreta relació personal i artística.

A inicis dels anys setanta es trasllada a l’Equador, on continua la seva producció. Malgrat el reconeixement inicial, la seva obra queda en gran part fora dels circuits principals de difusió, fet que ha contribuït a una revisió recent del seu treball dins el marc de recuperació de figures rellevants poc visibilitzades.

La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades, entre les quals destaquen el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

La seva pràctica abasta dibuix, pintura i tèxtil, i es caracteritza per una articulació precisa entre forma, color i matèria. El seu treball es distingeix per la construcció d’universos visuals de caràcter orgànic i còsmic, en què la geometria actua com a principi d’ordre i estructuració.

ESP

Artista catalana vinculada a la abstracción y a las prácticas experimentales de la posguerra, la trayectoria de Magda Bolumar se inscribe en el contexto de renovación de los lenguajes plásticos en Cataluña durante la segunda mitad del siglo XX.

Se forma en el taller de Rafael Estrany y en la Escuela de Artes y Oficios de Mataró. A mediados de los años cincuenta entra en contacto con los círculos de Dau al Set y Club 49, situándose en un entorno de experimentación artística e intelectual. Es en este contexto donde comienza a desarrollar un lenguaje propio, especialmente a partir de finales de los años cincuenta.

Sus xarpelleres, realizadas con arpillera, fibras e hilo, constituyen una aportación singular al informalismo. Lejos de entender la materia como gesto espontáneo, su obra propone una construcción estructurada y poética de la superficie. Estas piezas introducen una dimensión tridimensional y se organizan mediante tensiones, redes y estructuras geométricas que evocan formas orgánicas y configuraciones cósmicas.

En 1960 recibe una Mención de Honor en el Premio de Pintura de Granollers. Durante las décadas siguientes participa en numerosas exposiciones individuales y colectivas, tanto a nivel nacional como internacional, entre ellas 100 artistes dans la ville (París, 1970). Su trayectoria se desarrolla en paralelo a la del escultor Moisés Villèlia, con quien comparte una investigación en torno a los materiales y los procesos, así como una estrecha relación personal y artística.

A principios de los años setenta se traslada a Ecuador, donde continúa su producción artística. A pesar del reconocimiento inicial, su obra quedó en gran medida fuera de los principales circuitos de difusión, lo que ha propiciado una reciente revisión de su trabajo dentro del marco de recuperación de figuras históricamente poco visibilizadas.

Su obra forma parte de colecciones públicas y privadas, entre las que destacan el Museu Nacional d’Art de Catalunya y el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Su práctica abarca dibujo, pintura y obra textil, y se caracteriza por una articulación precisa entre forma, color y materia. Su trabajo se distingue por la construcción de universos visuales de carácter orgánico y cósmico, en los que la geometría actúa como principio de orden y estructuración.