MODEST CUIXART
[1925 - 2025]
CUIXART EN EL TEMPS_
UN TRÀNSIT PER LA SEVA OBRA
20 nov 2025 - 30 març, 2026
FULL DE SALA
Fa just cent anys va néixer Modest Cuixart. Amb aquest motiu, se’ns ofereix aquest recull d’obres de singular rellevància que gairebé abasten tota la trajectòria de l’artista, algunes mai exposades anteriorment.
El recorregut s’inicia amb l’obra sobre paper, sempre d’una expressivitat àgil i potent, que ens introdueixen a l’època de Dau al set, amarada del misteri i la màgia d’aquell pioner moviment avantguardista de la postguerra espanyola.
Unes aquarel·les de delicat lirisme abstracte donen pas als collages dels anys seixanta, on s’inicia la preocupació per la condició humana, influïda per Bertold Brecht, que esclataria en la sèrie de les nines cremades (Nins sense nom), un clam contra la violència exercida contra víctimes innocents.
L’enorme obra informalista de 1961 il·lustra un moment en que els seus cèlebres dripping que l’elevaren a al cim de l’èxit internacional —especialment la Biennal de Sao Paulo 1959—,cedeixen en favor d’un creixent sentit de l’espai. En el millor moment de triomf, Cuixart decidí abandonar l’informalisme, que considera esgotat, i s’avança quasi una dècada a les corrents neofiguratives amb un llenguatge intel·lectualista que va triomfar a Nova York —d’on procedeixen aquestes obres—, on la línia, el signe i els símbols s’enfronten a la matèria en insòlita sintaxi.
Quan presenta aquesta sèrie a Barcelona, inclou elements subtilment escabrosos, un revulsiu massa enèrgic en ple franquisme que li comportà el rebuig d’alguna crítica. També treballà des de la màxima expressivitat humanista amb l’objecte i l’assemblatge i va fer obres tridimensionals com aquesta curiosa No pipa.
Els atacs que va rebre per anar a contracorrent motivaren el seu trasllat al Baix Empordà, on, als anys setanta, reflecteix la seva angoixa a través d’una figuració barroca, plena de deliris i espectres, mentre s’endinsa en l’hedonisme.
Ja als vuitanta, decideix revelar els vicis ocults i banalitats de certa societat des de la pròpia decadència, amb obres d’estrident cromatisme i d’altres, amargues i fosques, sorgides del dol per un gran amic. Superada aquesta fase, finalment la seva obra donaria en els noranta, una redescoberta del seus millors encerts a través d’una inèdita incursió íntima i vivencial en la natura recòndita.
Se’ns revela en aquesta mostra un trànsit artístic i existencial: el d’un artista empès per una constant inquietud creativa basada en un irrenunciable sentit de la llibertat. Obres fruit de l’autenticitat, de la seva íntima i perspicaç visió de l’univers i de la condició humana. Obres d’un artista que cal reivindicar.
RAQUEL MEDINA DE VARGAS
